Se sap que després de la mort de Crist, Jaume el Major, fill de Zebedeu, continua inicialment la seva tasca apostòlica a Jerusalem.

Posteriorment, va poder embarcar fins arribar a algun port d’Andalusia en qualsevol vaixell de càrrega que comunicava comercialment Hispània (que aportava metalls i altres mat?ries primeres) amb Palestina (de la qual es rebien marbre, espècies i objectes elaborats)

La seva missió evangelitzadora començaria al sud d’Hispània per posteriorment desplaçar-se al nord per terres portugueses (Coimbra, Braga, etc.) arribant fins Iria Flavia, ja a Galícia.

Posteriorment es dirigiria cap a l’est de la península (Lugo, Astorga, Saragossa i València) per partir, de nou, cap a Palestina, des de la costa mediterrània espanyola.

A la seva arribada a Palestina i després d’incomplir la prohibició de predicar el Cristianisme, va ser decapitat en temps d’Herodes Agripa. Segons la tradició, el seu cadàver va ser robat pels deixebles Atanasi i Teodor i portat en vaixell de nou a terres espanyoles, en concret a Iria Flavia (prop de l’actual Padró).

La tradició prossegueix amb l’atzarós viatge del cos de Sant Jaume, que és transportat en carro fins al bosc de Libredón, lloc en què els bous es van negar a continuar. Aquest fet va haver de ser pres com un senyal div? i va ser triat com a lloc d’enterrament.

Després de la batalla de Covadonga, Alfons II el Cast va establir la capital a Oviedo. El seu gran assoliment va ser consolidar la resistència al poder musulmà d’Al-Andalus. És durant els seu regnat quan es produeix el miraculós descobriment de la tomba de l’Apòstol Sant Jaume.

 

Teodomiro, bisbe d’Iria Flavia visita la cort d’Oviedo d’Alfons per informar que durant les nits s’observen resplendors misteriosos. El monarca organitza un viatge a aquest lloc envoltat dels seus principals nobles, i en arribar al citat “Camp d’Estrelles” o Compostel·la mana la construcció d’una petita església d’estil asturià.

Des d’aquest moment, queda establerta oficialment la tomba de l’apòstol en aquell màgic lloc, proper al cap de Finisterre, la fi de la terra. El camí a Finisterre era indicat des de qualsevol lloc d’Europa per les estrelles de la Via Làctia.

Es fa de Santiago l’abanderat dels exèrcits cristians en les conteses militars.

L’ordre de Cluni aviat es fa resó del prestigi de Compostel·la i durant el segle XI promou les peregrinacions a Santiago. A canvi, els reis cristians fan generoses donacions als seus monestirs. Al llarg del segle XI l’afluència de pelegrins s’intensifica. Comença a establir-se una ruta principal amb les seves respectives estacions (Camí Francès).

L’any 1073 s’inicia la construcció del tercer temple consecutiu sobre la tomba de l’apòstol. Serà la gran catedral romànica que coneixem.

La Butlla Regis Aeterni concedida pel Papa Alexandre III en 1179, no fa sinó confirmar el privilegi concedit a Compostel·la pel papa Calixto II en l’any 1120 pel que seran Anys Sants o Anys Jubilars tots aquells en els quals el dia 25 de Juliol (dia de Sant Jaume) coincideixi en diumenge.