En aquesta etapa hem de decidir si fem la ruta que passa per Samos o fem la que correspon al cam? tradicional. A Samos podem veure el monestir medieval dels benedictins. Al final decidim, amb els consells dels hospitalaris, que farem el camí original.

El camí passa per uns boscs típics gallecs que són propis de les històries de Tolkien. A més per cada vila que creuem hi ha gallines o vaques en mig de la via, tot sembla que s’hagi aturat en el temps.

En un punt del camí, en el bosc, hem parat a fer unes fotos i la Cristina ha vist un os. Era un cadell i semblava perdut. Li hem fet fotos i vídeo per poder explicar-ho després.

El coordinador del proyecto Life Oso, Fernando Ballesteros, ha confirmado la existencia de varios avistamientos de osos pardos durante esta primavera en la zona de Folgoso do Courel y Monte Oribio, en el municipio lucense de Triacastela.

La Voz de Galicia

De seguida que hem arribat a l’alberg hem mirat que ens confirmin que era un os. Estem al·lucinats.

Com sempre, l’alberg es troba al final de Sarria, just a l’inici del dia següent. L’alberg és un lloc molt agradable pels hospitalers que tenen totes les atencions pels pelegrins. No només ens han rebut cordialment sinó que ens han ofert una habitació amb bany en comptes de les lliteres! És un luxe que hem gaudit a tope.

A l’alberg hem pogut parlar amb gent de Barcelona i l’hospitalària ens ha explicat la seva història (sòn xilens, no és estrany.) però ha estat un moment genial.

Hem dinat a Sarria, tard però molt bé. Després hem anat a la missa del pelegrí que ha finalitzat amb el segellat de les credencials. El capellà ens ha recordat que ara cal segellar dos cops com a mínim.

Després de fer la visita a la vila, per sopar hem anat a un italià molt concorregut on es comparteixen les taules de la terrassa i, justament, ha arribat la família de Madrid. A més hem xerrat amb uns italians i més enllà hi havia una parelleta d’Extremadura que ja havíem compartit sopar.

Ja som com una família.