Estem a Fuerteventura, a la part nord de l’illa i ens hem de desplaçar fins a la punta sud, hem de creuar l’illa, per això ens lleven força d’hora per arribar a Morro Jable i tenir tems de fer tota la ruta al Pico de la Zarza.

És una ruta senzilla amb una mica de grimpada sense problemes a la part del cim, en qualsevol cas tenim 7 quilòmetres fins el cim.

Així que arribem a Morro Jable, a la primera rotonda, pugem l’avinguda a la dreta i després el primer carrer a l’esquerra. Nosaltres aparquem el cotxe en aquest carrer però es pot continuar pujant la carretera fins arribar a un aparcament del Pico de la Zarza, a prop de dipòsit d’abastament.

Aquí agafem una pista que surt del pàrquing i comença la pujada. D’entrada es fa una mica dur tant per la inclinació de la pista com per la sorra volcànica que la composa, però de seguida que agafem el segon revolt ja s’anivella una mica.

En aquest punt les vistes són impressionants perquè veiem tota la costa de la platja de Morro Jable i el final de l’illa al sud.

A partir d’aquest punt continuem per la pista que ja ens marca el camí fins el cim i que tindrem una vista quasi total del camí. Tant si mirem cap al cim com cap al mar tindrem una vista constant, cada cop més amplia de la vesant est de l’illa.

A mida que ens apropem al cim, el camí té més pendent fins que, aprop de la zona propera al cim, la pista comença fer ziga-zaga. El terreny, que durant tot el camí ha estat completament sec sense cap matoll ni arbre, ara comença a estar poblat de rocs lliures i d’algunes plantes de poca alçada.

pel general per aquestes alçades hi ha les cabres Majoreras que mengen despreocupades mentre fem la pujada.

La zona del cim està cercada per un tancat amb una porta que roman oberta. Passem i continuem per la part més empinada i rocosa, fins que arribem a una petita plataforma on podem pujar al vèrtex geodèsic.

Des d’aquí es pot veure tota la costa de la platja verge de Cofete. No ha estat el nostre cas perquè, encara que el dia sigui solejat, podem haver núvols que en formen a la vesant est i pugen per afer una boira al cim que es desfà un cop creua la cresta.

Ens hem estat esperant una estona, però no semblava que s’aixeques la boira continuada que veus com va pujant. Així que iniciem la baixada.

La ruta de descens és la mateixa que de pujada i no té cap dificultat tret que són set quilòmetres més de continua baixada fins l’aparcament.

Fotos de photoadict, (c) 2022 Xavier Peña